El democratacristià Salvador Sedó (UDC), fins ara director general de Relacions Exteriors de la Generalitat, ocuparà oficialment a partir d’avui, en el plenari del Parlament Europeu d’Estrasburg, l’escó d’eurodiputat que va guanyar en les eleccions d’ara fa dos anys. Sedó, que s’integra al grup del Partit Popular Europeu (PPE), arriba a Europa en un moment convuls ja que fa escassament uns dies els països de la zona euro, liderada per França i Alemanya, han pactat una reforma per evitar la caiguda econòmica de la UE.

Què representa per UDC tornar a tenir representació a Europa després que la perdessin el juny del 2004?
És una satisfacció. Unió és un dels partits amb més tradició europeista i amb més relacions internacionals de Catalunya i, per tant, era una anomalia que UDC no tingués representació al Parlament Europeu. I, personalment, per a mi és un honor i una responsabilitat. 

Aquí UDC i CDC formen una federació, però en canvi a Europa vostè estarà al grup conservador europeu i Ramon Tremosa al grup liberal…
La gent sap que CiU és una federació de dos partits i a nivell europeu CDC sempre ha format del Partit Liberal Europeu i UDC del Partit Popular Europeu. Fa molts anys que estem en grups separats i això mai ha comportat cap problema, ans al contrari, així podem tenir una major influència per a defensar els interessos de Catalunya. És un símptoma de riquesa, de normalitat i de capacitat d’acció.

Però aquí Josep Antoni Duran i Lleida farà d’oposició de Mariano Rajoy, mentre vostè a Europa compartirà grup amb Aleix Vidal Quadras, Pilar del Castillo, etc.
El Partit Popular Europeu originàriament agrupava els partits demòcrata-cristians i després es va obrir a les formacions de centre-dreta europees. Els nostres referents dins el Partit Popular Europeu són l’Angela Merkel, Jean-Claude Juncker, els flamencs, els irlandesos… El fet que estigui amb el PP espanyol no farà que deixi de defensar el nostre programa i els nostres valors. Segur que hi haurà moments que no votarem igual.

Suposo que un d’aquests moments de distinció, serà respecte el tema de la llengua?
Evidentment, un eurodiputat d’Unió no pot votar altra cosa que no sigui la defensa de l’oficialitat del català davant de les institucions comunitàries, ja que és una qüestió de dignitat quan el català és una de les llengües més parlades de la UE. Per tant, intentaré explicar al meu grup que nosaltres volem acabar amb una anomalia que no té lògica.

Comparteix amb Nicolas Sarkozy la idea que Europa s’ha de “refundar” de forma urgent?
Crec que Nicolas Sarkozy fa servir aquest terme per una qüestió de màrqueting polític. Ara bé, és cert que Europa està en un punt cabdal de la seva història. Personalment penso que la crisi ha estat del deute i no de l’euro i això ens demostra que Europa necessita créixer endavant.

Cap a on?
No hi pot haver unió monetària si no hi ha una unió econòmica i fiscal i perquè això passi cal una unió política. És a dir, els estats, els partits, els ciutadans… han d’apostar per Europa. I això no és fàcil perquè significa pèrdua de poder i de sobirania estatal. En aquest sentit els polítics actuals han de ser valents.

Si analitzem el boicot britànic a la reforma plantejada per Merkel i Sarkozy, es tractaria de manca de valentia o d’egoisme?
Una mica de les dues. El que no podem fer és frenar la integració si algú no vol continuar.

Brussel•les controlarà els pressupostos estatals, intervindrà si els estats incompleixen i castigarà els dèficits excessius. És una reforma massa intervencionista?
És necessari una major integració de les polítiques econòmiques i fiscals i la vigilància, supervisió i control serà molt important. Recordem que el Pacte d’Estabilitat s’ha trencat en 60 ocasions en els darrers anys sense cap mena de sanció, i recordem que entre ells França i també Alemanya, que el va incomplir durant set anys.

Una reforma d’aquest tipus arriba massa tard?
Sens dubte, ha faltat valentia per parlar clar als ciutadans. Les necessitats de cada govern han manat més que l’interès europeu. I ha faltat lideratge europeu. Estem mancats d’una visió clara europeista en els dirigents europeus.

Aquesta darrera cimera europea ha deixat clar que Europa camina a dues velocitats?
Si. Veurem si l’ha fa avançar o l’atura. Això no té perquè ser negatiu. Les altres experiències de cooperació reforçada han funcionat bé, i malgrat aquesta situació és molt diferent, no podem frenar la integració per la indecisió d’alguns. Hem de fer els deures per poder estar sempre al capdavant.

Alguns, abans de la darrera cimera, pronosticaven el final de l’euro, però vostè acaba de negar la crisi de la moneda comunitària. Era una exageració?
Crec que sí. Reitero que estem en una crisi de manca de creixement i no en una crisi de l’euro, ja que fora de la moneda única l’Estat espanyol perdria un 40% de la seva riquesa i Alemanya un 20%. Ara bé, això no vol dir que no ens haguem de dotar de mecanismes perquè els mercats no puguin especular directament contra l’euro . La fi de l’euro, seria un fracàs polític, però sobretot una completa bogeria. L’euro és una eina molt positiva i hem de modificar la nostra estructura econòmica per aprofitar els seus avantatges.

Hauria de tenir més pes el Banc Central Europeu?
En el tema de la crisi del deute potser podria ser més actiu per calmar els mercats i reduir la prima de risc, però el BCE té el mandat que té pels seus Estatuts i pels Tractats. Si volem que actuï com la Reserva Federal hauríem de modificar els Tractats.

Els darrers mesos ha quedat clar qui porta la batuta a Europa: Merkel i Sarkozy. Hi ha crisi de lideratge a les institucions europees?
Hi ha manca de lideratge tant a nivell estatal com a nivell europeu. Manca, sobretot, una visió a llarg termini que ens permeti aprofundir en la construcció de l’Europa política. Ara bé, també és obvi que Europa s’ha construït i no podrà construir-se sense l’eix franco-alemany, però a aquest cal sumar-hi altres realitats. En aquest moment no podem remar a tots a l’hora i és una garantia que liderin ells. També, però, cal reivindicar altres líders que malgrat tenir menys presència mediàtica estan actuant i treballant, com el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.

S’ha parlat de la possibilitat de la creació d’un govern europeu o del nomenament d’un ministre de finances… Ho creu oportú?
En aquest sentit, encara que no serà avui per demà, caldrà una reforma dels Tractats, perquè no podem dotar Europa de càrrecs que no tinguin capacitat d’actuació i que no defensin completament les decisions dels estats. Això, per exemple, ha passat en política exterior.

Aquesta crisi ha deixat morta la idea de l’Europa de les regions?
No. Però quan més integració hi hagi a nivell polític, menys pes tindran els estats. Des de Catalunya el que hem de fer és guanyar força interior, guanyar prestigi a nivell europeu i mantenir la capacitat de poder defensar les nostres competències davant de la UE.

Fa uns dies un diari italià entrevistava el president Mas sobre els ajustos econòmics. És el moment que Catalunya mostri a Europa que aquí s’administra diferent que a Espanya?
A nivell europeu, sobretot en alguns mitjans de comunicació de l’àmbit anglosaxó, s’ha generalitzat la idea que el sistema autonòmic és molt car i que el gran dèficit espanyol és producte d’un sistema autonòmic que no funciona. Per això des del Departament de Relacions Exteriors hem intentat recuperar el prestigi que Catalunya havia tingut.

Com?
Intentem explicar que nosaltres estem fent els deures per a aconseguir el límit del dèficit de l’1,3% pel 2013 que ens marca la Unió Europea. I expliquem a la gent de fora que ens ve a veure que si l’Estat espanyol complís no ja amb el dèficit fiscal, sinó solament amb les disposicions que estan pactades, Catalunya avui no hauria de fer retallades per complir el dèficit.

I ha vist aquests darrers mesos un canvi de tendència? Una nova mirada de l’exterior vers Catalunya?
Bé, pel govern passen periodistes estrangers i els membres del govern quan viatgen donen aquest missatge que a poc a poc va penetrant. També recentment a Catalunya ens han visitat diversos comissaris europeus i els hi hem explicat els esforços del govern per contenir la despesa ja que els ingressos no compensen. Poc a poc la gent ho entén.

Com ha viscut el Departament de Relacions Exteriors la retallada de pressupostos del 2011?
El departament de Presidència, en el qual està adscrit el departament de Relacions exteriors, va tenir una retallada del 40%. Va ser un dels més afectats si tenim en compte que la retallada del total dels pressupostos de la Generalitat va ser del 10% i en sanitat, educació i serveis socials, aquesta no va arribar al 8%.

Com s’ha gestionat?
Vam intentar reduir poc les partides que afecten a les comunitats catalanes a l’exterior i vam intentar mantenir les subvencions a les activitats de promoció a l’exterior. En canvi, sí hem hagut de buscar una major eficàcia i eficiència en la gestió de la Cooperació i el Desenvolupament.

Noves retallades en els pressupostos del 2012?
Sí, també hi hauran retallades, però no tan severes i afectaran a les partides més finalistes.

Una de les condicions del PP per aprovar els pressupostos és tancar oficines de la Generalitat a l’estranger. I estarien d’acord?
Nosaltres hem intentat una reordenació de les delegacions i hem ajuntat diferents oficines que hi havia en diferents departaments de la Generalitat. Un dels nostres objectius és analitzar quines són les delegacions més favorables. Ara bé, no tancarem una delegació perquè ens ho digui el PP, sinó segons el seu grau d’eficiència.

El manteniment de les delegacions és una partida quantiosa, com denuncia el PP?
El cost de les delegacions no és tan elevat com alguns es poden imaginar. No es tracta de grans ambaixades o consolats sinó oficines de representació que defensen els interessos d’un govern i en les quals també s’hi han sumat feines de promoció comercial i turística. Que el ciutadà de Catalunya tingui clar que no hi ha una gran despesa. Només hi ha delegacions en llocs considerats estratègics i on creiem que tenim possibilitat de retorn econòmic.